L'únic camí per triomfar és la força de voluntat, el sacrifici, la constància i l'autodisciplina..., si ha això hi afegim unes petites dosis de sencillesa, humilitat i educació, a més d'un gran atleta, es pot arribar a ser un gran esportista.

(José Manuel Abascal)

diumenge, 1 de febrer del 2015

Mitja de Granollers 01/02/2015

Cursa 17.-

Avui no era día de competició, era dia de recòrd, d'amistat, de solidaritat. En resum, un dia per recordar.

Avui tots hem guanyat, els que han participat a la Mitja, els que ho han fet al quart de Mitja els que han anat a acompanyar , animar, apoiar, els companys que desde qualsevol lloc, han tingut un recòrd  per una persona estimada, per un gran company i sobretot una gran persona.

Han corregut a la Mitja :
Cris, Siscu, Pepe Venero, Núri, Jesùs, José R. de Gea, Manolo Estrada, Asun i Francesc, i també el Xavi, ....
Al Quart:
L'Alicia, l'Ivan i la Marta

Han fet entre 1:57:37 i 1:57:40 han entrat entre els llocs 6726 i 6746. Al Quart entre 27:56 i 38:18 i posicions 362 i 799. Això avui no tenia cap importància, al cap i al cor de tot nosaltres, el nostre company ROBERT que també ha fet aquesta cursa amb tots nosaltres.

Un detall de la organització de la Mitja: Avans de començar un recòrd a Robert per megafonia i 1/2 minut de silènci.

Només un detall: Mentre un sol Fondista de la Llagosta corri qualsevol cursa, en Robert la correra amb nosaltres. PARAULA DE FONDISTA !!!








2 comentaris:

  1. Hola fondistas. Soy el hermano de Robert. Deciros que al ver vuestro homenaje mis lágrimas han vuelto a correr por mi cara. No me veía con fuerzas para estar hoy allí pero os lo de agradezco de todo corazón. Estoy seguro que siempre correrá junto a vosotros porque os apreciaba y os llevaba en el corazón. El trabajo y correr eran su ilusión. Por favor recordado con su eterna sonrisa. Os estaré eternamente agradecido. Gracias de todo corazon

    ResponElimina
  2. Jornada molt intensa emocionalment la viscuda ahir, segurament la cursa més dura i trista i, alhora, la més humana i amb un grau de companyeris-me extrem, tant amb els que formem part d'aquest Club com amb tots els companys que ens han recolzat, on, en tot moment, ha estat present el somriure d'en Robert.
    Com bé ens diu el seu germà, amb això ens em de quedar, amb aquest somriure, i continuar fent allò que més ens agrada fer, que és còrrer, especialmente, envoltats d'aquest gran grup de persones que formem. Donar tot el suport possible a la familia, per aconseguir amb el temps afrontar aquest gran buit. Sense cap mena de dubte i veient la força i estima que ens va demostrar a tots la seva filla, ho aconseguiran.
    I per a tots i davant d'aquest cops tant difícils d'aquesta, a pesar de tot, meravellosa vida.....AIXECAR-SE, SOMRIURE, ESTIMAR I SEGUIR.

    ResponElimina